Image Image Image Image Image Image Image Image Image Image

Mediterranea | November 17, 2018

Scroll to top

Top

No Commenti

Panada on the road. Biàgiu antropològicu

Panada on the road.  Biàgiu antropològicu inghìriu a sa prenda de su papare de sa traditzione sardu-mediterrànea
Veronica Matta

Verònica Matta at acabadu dae pagu sa chirca antropològica sua subra  “sa panada”.  Nos contat su biàgiu suo in chirca de is orìgines de custu màndigu sardu e mediterràneu, unu biàgiu peri su sabore chi rugrat is sèculos.

Traduzione della versione italiana a cura di Giovanna Dessì

Panada on the road –  Biàgiu antropològicu subra sa prenda de su papare sardu-mediterràneu, una chirca de s’assòtziu culturale Sa Mata. E comente est chi at nàschidu s’idea de istudiare sa panada segundu una bisura antropològica?

panada

Sa panada, sullo sfondo la Sella de Diavolo (Cagliari)

Naschet dae s’acarada tra is diferentes panadas e dae sa determinatzione e voluntade de “èssere in su logu” pro istudiare simigiàntzias e diferèntzias de unu màndigu antigu de su connotu, antis dae cabu de giosso a cabu de susu in Sardigna, e pustis andende e torrende peri Europa. Su biàgiu incumintzat, a marolla, dae Assèmini, tzitade antiga in ue si produsiat istèrgiu de argidda, oe posta intro de sa Tzitade metropolitana de Casteddu, ca est in cue chi mi nd’ant pesadu paris a àteros duos frades, tra su nuscu de màndigu, is mesas postas, e su traballu lestru in sa coghina de su ristorante de famìlia “Sa Panada”, imparende a papare antis cun su nasu e pustis cun sa buca e luego iscobèrrende ca su nuscu de su màndigu callentat s’ànima. Dae s’idea de recuperare e avalorare sa traditzione antiga de sa panada, antis cun una cuncursu-giogu pro is pipios, pustis cun s’abertura de “s’iscola de panada” naschet s’interessu a sighire addua conca a is campos printzipales de connoschèntzia chi pertocant sa panada. Aberende canales de iscurtu e preguntende a espertos de genètica e antropologia, a mastros de gastronomia e coghineris, a filòsofos, istòricos, sotziologos e archeòlogos de su sabore, s’aventura sarda in s’universu panadas, dae Assèmini at difatis sighidu  conca a is cussòrgias de Cùglieri, tzentru printzipale de sa regione antiga   de Monteferru, in provìntzia de Aristanis, finas a lompere a pees de Monte Limbara, in Òschiri, in provìntzia de Tàtari.

La via della Panada in Sardegna

Unu caminu prenu de connoschimentos e esperièntzias chi sinnat unu caminu de sa panada in Sardigna, pro descriere e analizare comente su pratu, dae istudiosos meda tentu comente “màndigu antigu  de su papare mediterràneu “, siat intradu a leare parte de su sistema alimentare e culturale de su connotu sardu. Sa chirca in su campu, intro e foras de s’ìsula m’at fatu atobiare un’iscavu de “archeologia de su sabore” chi inditat arrestos, pro cussa època pagu allughentada dae testimòngios iscritos, subra su connoschimentu chi is culturas umanas ant tentu de sa panada, dae una bisura sotziale, istòrica e religiosa. S’Istòria paret sinnada dae una filera longa de iscobertas de importu, chi diant podere serbire pro nde bidere paris s’adelantada   incumentzende dae sa forma primitiva sua de s’orìgine.

Assèmini, Cùglieri o Òschiri sunt tzentros de interessu mannu pro custu màndigu de s’antigòriu, però e cales sunt istadas is resones de su biàgiu tuo a Ispagna?

Is preguntas chi m’apo fatu sunt istadas is imbenientes: e cantu caminu at fatu “sa panada” finas a oe? At istadu a beru sa protagonista manna de s’istòria alimentare de cuddas tres comunidades mannas? Is rispostas chi apo otentu brincant is làcanas sardas paris a s’iscoberta de unu cultu marianu nou dedicadu a Nuestra Señora de la Panada,  chi lompet finas a Ispagna, in is ìsulas Baleares, in ue at istadu possìbile collire sa mirada de is isulanos, sa relatzione issoro cun sa vida e nde cumprendere sa mirada conca a su mundu. Intrende in s’ispìritu culinàriu de su biàgiu, apo pòdidu ispriculare  s’antropologia de sa panada e is livellos meda de gènere, iscobèrrende un’universu simbòlicu chi sa narratzione sua, tra mitos e paristòrias,  torrat in segus a cando s’umanidade at tentu un’impastu de coghere e un’ingaùngiu pro ddu reprenare. Dae cussu momentu su biàgiu e sa connoschèntzia si sunt atobiados a pare.

preparazione de Sa Panada

Antico forno famigliare di Tomeu Arbona (Palma di Maiorca)

Unu biàgiu disveladore ghiadu non feti dae sa sorte o s’intùitu. E cales is resursas chi ant finantziadu su biàgiu? E cales is resurtos de sa chirca?

Sa chirca dd’at finantziada s’assòtziu culturale Sa Mata, “s’àrbore de is ideas”, chi presido, e gràtzias a is fainas promòvidas. Sa cunfiantza de is sòtzios conca a sa chirca at istadu sufitziente pro incumintzare custa aventura e partire, cun sacrifìtziu mannu, a sola. Seguru is intentos de si nde ischidare su sonnu in ue sa traditzione est acorrada in is festas sacras o su prus in is “sagras”, ant produidu resurtos a su nessi de cussèntzia. A bortas s’iscoberta no est de importu mannu si nono unu simpre cuncordu de is cosas. Su de donare sètiu est unu valore, prus che totu in unu mundu bombardadu dae novas e datos chi fatu fatu mancu tenimus ora de analizare, de pònnere in relatzione e prus pagu puru de nde bogare unu resùmene  pro ddu lassare a disponimentu de àteros pro chi sigant iscobèrrende o, e chie dd’ischit, ddu fùrrient francas a susu. Su resurtu de sa chirca in su campu ddus amus a comunicare in s’ora de unu Cumbèniu Internatzionale  chi amus a faghere in Assèmini in su mese de abrile, paris a is istudiosos de sa penìsula ibèrica (religiosos, antropòlogos, giornalistas, mastros e istòricos de gastronomia) chi ant acumpangiadu s’assòtziu Sa Mata in s’ùrtima parte de su biàgiu in chirca de is orìgines de sa prenda de s’alimentatzione sardu-mediterrànea. Dae custu “màndigu antigu de su mediterràneu” nde essint a pìgiu duas ipòtesis de interessu, chi, a bisu meu, ant a donare profetu a is sardos e a sa Sardigna.

Panadas di Sardegna presentate durante il convegno Cent’annus papendi panadas (Assemini)

Dae su resurtu de custu biàgiu nd’at a essire a campu unu libru. Ddoe at sa possibilidade chi si fùrriet finas in produtzione tzinematogràfica?

Sissi, sunt in cursu is traballos pro publicare su progetu editoriale, a incuru de s’assòtziu Sa Mata, numenadu – Panada on the road,  biàgiu antropològicu inghìriu a sa prenda de su papare sardu-mediterràneu – in ue ant a cabere is atos de is cumbènios iscientìficos e antropològicos fatos in Sardigna. Su libru dd’amus a traduere in sardu, in castillianu e in catalanu e ispainare in Ispagna e in ìsulas. Pro respondere a s’ocasione chi m’as donadu, sa chistione tenta in contu dae sa chirca, si prestat bene a èssere protagonista de unu bellu documentàriu etno-antropològicu pro su recùperu e sa trasmissione de is traditziones populares.

 

Invia un commento